Maldat

Manisfestació del Mal.

La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.[1] D'aquesta forma, el mal és el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada característica, de vegades apartant-se del lícit o honest, perpetrant desgràcia o calamatidat, convertint-se en conseqüència en una amenaça.[2]

És un terme ample solia indicar un judici moral o ètic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que són cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal més conegudes i temudes són Satan i Ahriman. En moltes cultures, és utilitzat descriure actes o idees que són al contrari d'alguna religió.[3]

Pot ser estudiada per la psicologia, l'ètica o la moral, l'antropologia, la sociologia,[4] la política,[5] el dret, la religió,[6] la història i la filosofia.

  1. Real Academia Espanyola: "Diccionari de la Llengua Espanyola - Vigèsima segona edició" maldat en qualitat de dolent (castellà)
  2. Real Academia Espanyola: "Diccionari de la Llengua Espanyola - Vigèsima segona edició" mal (castellà)
  3. Romans 12:19: "Dearly beloved, avenge not yourselves, but rather give place unto wrath: for it is written, Vengeance is mine; I will repay, saith the Lord."
  4. Luis Moreno Fernández, reseña de Salvador Giner, Sociología del mal (Madrid, La Catarata, 2015) publicada en Reis. Revista Española de Investigaciones Sociológicas Nº 154, Abril - Junio 2016, pp. 173-176: http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_154_121459938147478.pdf Arxivat 2017-08-08 a Wayback Machine.
  5. Rafael del Águila, "De los males políticos", en Revista de Libros, 1-XI-2001: http://www.revistadelibros.com/articulos/el-mal-y-la-politica
  6. François Bousquet, "Interpretaciones del mal en las religiones y las culturas", traducción del artículo "Versions du mal à travers religions et cultures", Revue d’éthique et de théologie morale 227 (2003) 9-30 publicada en Selecciones de Teología, vol. 43, http://www.seleccionesdeteologia.net/selecciones/llib/vol43/172/172_bousquet.pdf Arxivat 2022-10-11 a Wayback Machine.

Developed by StudentB